1. La ràdio
La ràdio és un mitjà de comunicació que es basa en l'enviament de senyals d'àudio a través d'ones de ràdio, tot i que el terme s'usa també per a altres formes d'enviament d'àudio a distància com la ràdio per Internet.
1.1 La Radiocomunicació
La radiocomunicació és la tecnologia que possibilita la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques. Aquestes ones no requereixen un mitjà físic de transport, pel que poden propagar tant a través de l'aire com l'espai buit.
Una ona de ràdio s'origina quan una partícula carregada (per exemple, un electró) s'excita a una freqüència situada a la zona de radiofreqüència (RF) de l'espectre electromagnètic. Quan l'ona de ràdio actua sobre un conductor elèctric (l'antena), indueix en ell un moviment de la càrrega elèctrica (corrent elèctric) que pot ser transformat en senyals d'àudio o un altre tipus de senyals portadores d'informació.
2. La televisió
La televisió és un sistema per a la transmissió i recepció d'imatges en moviment i so a distància. Aquesta transmissió pot ser efectuada mitjançant ones de ràdio o per xarxes especialitzades de televisió per cable. El receptor dels senyals és el televisor.
La paraula "televisió" és un híbrid de la veu grega "tele" (distància) i la llatina "visió " (visió). El terme televisió es refereix a tots els aspectes de transmissió i programació de televisió. De vegades s'abrevia com TV.
Durant l’historia de la televisió hi han agut dos tipus de difusions de televisió:
-La de difusió analògica: La senyal no era codificada.
-La de difusió digital: La senyal és codifica i es comprimeix.
També hi ha agut tres tipus de televisió:
-Televisió per cable: La televisió per cable sorgeix per la necessitat de dur senyals de televisió i ràdio, d'índole diversa, fins al domicili dels abonats, sense necessitat que aquests hagin de disposar de diferents equips receptors, reproductors i sobretot d'antenes. Molts d'ells provenen de satèl·lits i altres són creats expressament per a l'emissió per cable. L'avantatge del cable és la de disposar d'un canal de retorn, que el forma el propi cable, que permet el poder realitzar una sèrie de serveis sense haver d'utilitzar una altra infraestructura.
-Televisió per satèl·lit: La difusió via satèl·lit es va iniciar amb el desenvolupament de la indústria espacial que va permetre posar en òrbita geostacionària satèl·lits amb transductors que emeten senyals de televisió que són recollides per antenes parabòliques.
L'avantatge d'arribar a tota la superfície d'un territori concret, facilita l'accés a zones molt remotes i aïllades. Això fa que els programes de televisió arribin a tot arreu.
-Televisió IP(IPTV): El desenvolupament de xarxes IP, basades en accessos dels clients a les mateixes mitjançant ADSL o fibra òptica, que proporcionen gran ample de banda, així com l'augment de les capacitats de compressió de dades dels algorismes tipus MPEG, ha fet possible la distribució del senyal de televisió de forma digital encapsulada en mitjançant protocol IP.
Han sorgit així, a partir de l’any 2003, plataformes de distribució de televisió IP (IPTV) suportades tant en xarxes com ara ADSL, VDSL o de fibra òptica per a visualitzacions en televisió, com per a visualització en ordinadors i telèfons mòbils.
