Reflexió sobre web 1.0 i web 2.0

Internet amb cables o sense?
Alguns ordinadors tenen antena wi-fi, però tots necesiten estar conectats a un router, i aquest està conectat a la xarxa amb cables.

Els avenços tecnològics en el camp de la telegrafia i la telefonia

1.TELEGRAFIA

La telegrafia és la transmissió a llarga distància de missatges escrits, sense el transport físic de les lletres que componen el missatge.

Els primers sistemes telegràfics eren els òptics, mitjançant senyals a distància, com els senyals de fum o els sistemes més sofisticats de semàfors de Chappe. Al segle XIX apareix el telègraf elèctric, en què la transmissió es realitza mitjançant impulsos elèctrics a través d'un cable i, posteriorment, la "telegrafia sense fil", que utilitza la ràdio.

Telègraf elèctric - Telegrafia òptica

Telègraf elèctric:

Es un objecte que quan comences a comunicar-te amb l'altre persona, pita, el missatges son de punt i ralla ( -·---··----·--·-).

Telegrafia òptica:

Una torre que enviar senyals amb una mena de antena que mou els braços, cada moviment significa una cosa.

2.TELEFONIA

La paraula telefonia ve del telefon.

El telefonés un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies.

El telèfon és un aparell que transmet el so a través d'un micròfon, convertint-lo en senyals elèctriques, de manera que poden transmetre's a un receptor en forma d'ona sonora.

Antonio Meucci va inventar el telèfon.

El telèfon es composa històricament de dos blocs:

Una base, que conté els elements funcionals per tal de transmetre la veu i per tal de donar l'avís de trucada entrant i l'inici de les trucades sortints.

Un mànec amb un altaveu i un micròfon amb el que es poden intercanviar sons a traves de la xarxa telefònica. El conjunt micròfon-altaveu es troba disposat de manera que sigui fàcil la col·locació per tal de cobrir els dos òrgans emissor i receptor de la comunicació: la boca i la orella, respectivament.

La majoria de telèfons funcionen sobre una complexa Xarxa Telefònica Commutada.

Xarxa Telefònica Commutada.

La Xarxa Telefònica Commutada (XTC), és una xarxa de comunicació dissenyada primordialment per la transmissió de la veu. Tot i que també pot transportar dades, per exemple el cas del fax o de la connexió a Internet a través d'un mòdem acústic.

La xarxa digital

La xarxa digital és una xarxa telefònica digital basada en commutació de circuits.

2.1. TELEFONIA MÒBIL

Martin Cooper va ser que va fer el primer radiotelèfon, el 1973, als Estats Units,

A partir d'aquí, en diversos països es va veure la telefonia cel·lular com una alternativa a la telefonia convencional sense fil. La tecnologia va tenir gran acceptació, amb el qual al cap de pocs anys d'implantar-se es va començar a saturar el servei. En aquest sentit, va haver-hi la necessitat de desenvolupar i implantar altres formes d'accés múltiple al canal i transformar els sistemes analògics a digitals, amb l'objectiu de donar-li cabuda a més usuaris.

Després els telèfons mòbils van començar a tenir de tot: musica, radio, vídeo, imatges, camara ...

Ara hi han molts mòbils tàctils que tenen moltes mes opcions que els mòbils normals i corrents.

Alguns mòbils en aquesta època tenen wifi, que permet connectar-te a Internet.

Invents de Antonio Meucci i Alexander Graham Bell

L’Antonio Meucci va ser l’inventor del  “teletrofon” (telèfon), però se li va atribuir el mèrit a Alexander Graham Bell que va ser qui el va patentar. 

Alexander també va ser l’inventor de un aparell per limitar els efectes de la sordesa. També va crear una escola per a sords i muts. Va crear la companyia telefònica de telèfons Bell l’any 1877.

Va guanyar un premi amb el que va crear un laboratori per crear mes invents (fotòfon, que era un aparell de transmissió de sons per mitja de raigs de llum, l’audímetre, mediador de l’agudesa de l’oïda, la balança de inducció, el primer cilindre de cera per gravar sons.