WEB 1.0 Va ser creada el any 1991, és laformamésbàsicaqueexisteix,ambnavegadorsdenoméstextbastantràpids.Desprésva sorgirl'HTMLqueva ferlespàgineswebmésagradables alavista,aixícomelsprimersnavegadorsvisualscom araIE, Netscape,explorer(enversionsantigues), etc. LaWeb1.0ésdenoméslectura.L'usuarinopotinteractuarambelcontingutde lapàgina(resde comentaris,respostes,cites,etc),estanttotalmentlimitatal queelWebmasterpujaa aquesta.
WEB 2.0
Va ser creada l'any 2004, està associatambun fenomensocial, basatenlainteraccióques'aconsegueixapartir dediferentsaplicacionsa la web,quefacilitenelcompartirinformació,lainteroperabilitat, eldissenycentratenl'usuarioDCUi la col.laboració enlaWorldWideWeb.Exemplesde la Web2.0sónlescomunitatsweb,elsserveisweb,lesaplicacions Web, elsserveisde xarxasocial,elsserveisd'allotjamentdevídeos,leswikis, blogs,mashupsifolcsonomies.Unllocweb2.0permet alsseususuarisinteractuarambaltresusuarisocanviarcontingutdelllocweb,encontrastallocswebno-interactiusonelsusuarises limitena lavisualitzaciópassivad'informacióquese'ls proporciona.
La ràdio és un mitjà de comunicació que es basa en l'enviament de senyals d'àudio a través d'ones de ràdio, tot i que el terme s'usa també per a altres formes d'enviament d'àudio a distància com la ràdio per Internet.
1.1 La Radiocomunicació
La radiocomunicació és la tecnologia que possibilita la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques. Aquestes ones no requereixen un mitjà físic de transport, pel que poden propagar tant a través de l'aire com l'espai buit.
Una ona de ràdio s'origina quan una partícula carregada (per exemple, un electró) s'excita a una freqüència situada a la zona de radiofreqüència (RF) de l'espectre electromagnètic. Quan l'ona de ràdio actua sobre un conductor elèctric (l'antena), indueix en ell un moviment de la càrrega elèctrica (corrent elèctric) que pot ser transformat en senyals d'àudio o un altre tipus de senyals portadores d'informació.
2. La televisió
La televisió és un sistema per a la transmissió i recepció d'imatges en moviment i so a distància. Aquesta transmissió pot ser efectuada mitjançant ones de ràdio o per xarxes especialitzades de televisió per cable. El receptor dels senyals és el televisor.
La paraula "televisió" és un híbrid de la veu grega "tele" (distància) i la llatina "visió " (visió). El terme televisió es refereix a tots els aspectes de transmissió i programació de televisió. De vegades s'abrevia com TV.
Durant l’historia de la televisió hi han agut dos tipus de difusions de televisió:
-La de difusió analògica: La senyal no era codificada.
-La de difusió digital: La senyal és codifica i es comprimeix.
També hi ha agut tres tipus de televisió:
-Televisió per cable: La televisió per cable sorgeix per la necessitat de dur senyals de televisió i ràdio, d'índole diversa, fins al domicili dels abonats, sense necessitat que aquests hagin de disposar de diferents equips receptors, reproductors i sobretot d'antenes. Molts d'ells provenen de satèl·lits i altres són creats expressament per a l'emissió per cable. L'avantatge del cable és la de disposar d'un canal de retorn, que el forma el propi cable, que permet el poder realitzar una sèrie de serveis sense haver d'utilitzar una altra infraestructura.
-Televisió per satèl·lit: La difusió via satèl·lit es va iniciar amb el desenvolupament de la indústria espacial que va permetre posar en òrbita geostacionària satèl·lits amb transductors que emeten senyals de televisió que són recollides per antenes parabòliques.
L'avantatge d'arribar a tota la superfície d'un territori concret, facilita l'accés a zones molt remotes i aïllades. Això fa que els programes de televisió arribin a tot arreu.
-Televisió IP(IPTV): El desenvolupament de xarxes IP, basades en accessos dels clients a les mateixes mitjançant ADSL o fibra òptica, que proporcionen gran ample de banda, així com l'augment de les capacitats de compressió de dades dels algorismes tipus MPEG, ha fet possible la distribució del senyal de televisió de forma digital encapsulada en mitjançant protocol IP.
Han sorgit així, a partir de l’any 2003, plataformes de distribució de televisió IP (IPTV) suportades tant en xarxes com ara ADSL, VDSL o de fibra òptica per a visualitzacions en televisió, com per a visualització en ordinadors i telèfons mòbils.
Internet amb cables o sense?
Alguns ordinadors tenen antena wi-fi, però tots necesiten estar conectats a un router, i aquest està conectat a la xarxa amb cables.
La telegrafia és la transmissió a llarga distància de missatges escrits, sense el transport físic de les lletres que componen el missatge.
Els primers sistemes telegràfics eren els òptics, mitjançant senyals a distància, com els senyals de fum o els sistemes més sofisticats de semàfors de Chappe. Al segle XIX apareix el telègraf elèctric, en què la transmissió es realitza mitjançant impulsos elèctrics a través d'un cable i, posteriorment, la "telegrafia sense fil", que utilitza la ràdio.
Telègraf elèctric - Telegrafia òptica
Telègraf elèctric:
Es un objecte que quan comences a comunicar-te amb l'altre persona, pita, el missatges son de punt i ralla ( -·---··----·--·-).
Telegrafia òptica:
Una torre que enviar senyals amb una mena de antena que mou els braços, cada moviment significa una cosa.
2.TELEFONIA
La paraula telefonia ve del telefon.
El telefonés un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies.
El telèfon és un aparell que transmet el so a través d'un micròfon, convertint-lo en senyals elèctriques, de manera que poden transmetre's a un receptor en forma d'ona sonora.
Antonio Meucci va inventar el telèfon.
El telèfon es composa històricament de dos blocs:
Una base, que conté els elements funcionals per tal de transmetre la veu i per tal de donar l'avís de trucada entrant i l'inici de les trucades sortints.
Un mànec amb un altaveu i un micròfon amb el que es poden intercanviar sons a traves de la xarxa telefònica. El conjunt micròfon-altaveu es troba disposat de manera que sigui fàcil la col·locació per tal de cobrir els dos òrgans emissor i receptor de la comunicació: la boca i la orella, respectivament.
La majoria de telèfons funcionen sobre una complexa Xarxa Telefònica Commutada.
Xarxa Telefònica Commutada.
La Xarxa Telefònica Commutada (XTC), és una xarxa de comunicació dissenyada primordialment per la transmissió de la veu. Tot i que també pot transportar dades, per exemple el cas del fax o de la connexió a Internet a través d'un mòdem acústic.
La xarxa digital
La xarxa digitalés una xarxa telefònica digital basada en commutació de circuits.
2.1. TELEFONIA MÒBIL
Martin Cooper va ser que va fer el primer radiotelèfon, el 1973, als Estats Units,
A partir d'aquí, en diversos països es va veure la telefonia cel·lular com una alternativa a la telefonia convencional sense fil. La tecnologia va tenir gran acceptació, amb el qual al cap de pocs anys d'implantar-se es va començar a saturar el servei. En aquest sentit, va haver-hi la necessitat de desenvolupar i implantar altres formes d'accés múltiple al canal i transformar els sistemes analògics a digitals, amb l'objectiu de donar-li cabuda a més usuaris.
Després els telèfons mòbils van començar a tenir de tot: musica, radio, vídeo, imatges, camara ...
Ara hi han molts mòbils tàctils que tenen moltes mes opcions que els mòbils normals i corrents.
Alguns mòbils en aquesta època tenen wifi, que permet connectar-te a Internet.
L’Antonio Meucci va ser l’inventor del“teletrofon” (telèfon), però se li va atribuir el mèrit a Alexander Graham Bell que va ser qui el va patentar.
Alexander també va ser l’inventor de un aparell per limitar els efectes de la sordesa. També va crear una escola per a sords i muts. Va crear la companyia telefònica de telèfons Bell l’any 1877.
Va guanyar un premi amb el que va crear un laboratori per crear mes invents (fotòfon, que era un aparell de transmissió de sons per mitja de raigs de llum, l’audímetre, mediador de l’agudesa de l’oïda, la balança de inducció, el primer cilindre de cera per gravar sons.
